Elaboració d'idees transmeses pel mestre-professor Jordi Grané. Gràcies per tant !!!

“El que demanem determina el que trobem. El que trobem determina com parlem. La forma que parlem determina com ens imaginem coses. La forma que ens imaginem coses determina els nostres assoliments”.

El diàleg apreciatiu (“Appreciative Inquiry” o AI, en anglès) treballa en el descobriment sistemàtic del que li dóna vida i organització a un sistema vivent, els elements que determinen la seva efectivitat i creativitat en moments àlgids. El nucli dels Diàlegs Apreciatius és l'art i la pràctica de formular preguntes que enforteixen la capacitat d'un sistema per a aprehendre, anticipar i usar els seus components positius. Usada com eina de diàleg entre individus, desenvolupa una reconstitució de les persones amb la totalitat de les seves capacitats passades, presents i futures: els seus assoliments, virtuts, innovacions, fortalesa i resistències, els seus moments culminants, on els valors demostrats, les competències estratègiques, i els moments d'integritat i saviesa revelen la integritat del jo. Aquests aspectes personals, redescoberts i integrats en un marc mes ampli, formen el “nucli de canvi positiu.” Tota persona té històries d'aquest tipus dintre seu, que estan submergides per raons d'inhibició generades en el social. Aquest nucli positiu té tota l'energia de la suma de les potencialitats de la persona, i quan l'hi posa en relleu, es pot usar aquesta energia per a canvis abans impossibles. La investigació apreciativa ha de començar amb l'apreciació del que el sistema és i posseeix. La primera tasca de l'investigador és descobrir, descriure i explicar què és el que funciona, quins són els factors que ho fan possible, i motivar i comprometre a l'individu o als membres de l'organització en la seva percepció del valor d'aquest nucli positiu. Però potser la característica més revolucionària de la teoria apreciativa és la seva visió de les persones i de les organitzacions com alguna cosa que no es pot conèixer a través de la boira de les percepcions o projeccions negatives. Si prejutgem a l'Altre, li atribuirem les nostres pròpies imatges crítiques i trobarem sempre alguna negativitat, perquè aquests són els lents comuns que la societat ens ha acostumat a usar. Aquesta característica central afecta la nostra consciència perceptiva, doncs hem de renunciar a priori a veure a l'altre a través de les nostres projeccions i experiències i donar-li la llibertat de recrear narrativament la persona que ell vol ser, amb les seves pròpia història. Llavors, per a conèixer a l'altre, hem d'usar un mètode cooperatiu per naturalesa, ja que la font del coneixement és l'altra persona, que ha d'expressar qui és, des dels seus nuclis positius. Així també canvia la manera de relacionar-nos amb l'altre, amb el món, i la nostra manera d'investigar i de conèixer. La visió de la vida com un misteri a descobrir i no com un problema que hem de resoldre canvia radicalment la nostra relació amb el món. Desapareix una de les forces en conflicte, que és la necessitat de percebre i modelar el món que ens envolta al servei de les nostres necessitats. L'actitud apreciativa desperta el desig de crear i descobrir noves possibilitats socials que poden enriquir la nostra existència i donar-li sentit. AL mateix temps que ens duu a fer-nos noves preguntes, i ja que les preguntes que ens fem determinen en gran part el que trobem, és important descobrir què és el que informa la nostra curiositat i pensament. Les preguntes metafísiques de què és el que fa possible l'existència social, quin tipus de sistema social és el millor, el més digne, el més just, mai desapareixeran així com la pregunta de com acostar-se a l'ideal.

Els diàlegs apreciatius són una manera de suscitar els elements d'aquest ideal i posar-los dintre del context del disseny d'un sistema millor.

FASES DE LA INTERVENCIÓ APRECIATIVA

1.- DESCOBRIMENT: El millor que hi ha: les millors experiències, somnis i prioritats per al futur. El que fa a un sistema efectiu, quan funciona a un nivell excel·lent. Aquí la idea és entendre que cada persona percep la història de forma diferent. Preguntant-los a les persones sobre els seus records positius de la institució o grup en qüestió, podem visualitzar i construir la història d'una cultura institucional, la qual s'amaga en el subconscient de les persones. Això permet que s'expressi un sentiment positiu ja existent, però suprimit, i fomenta una sensació d'orgull en relació amb grup. O sigui, no hi ha una realitat, sinó moltes, i podem aprendre molt escoltant les percepcions d'altres persones sobre el mateix esdeveniment passat. D'aquesta manera es pot identificar els factors únics, tals com lideratge, tecnologies, valors, processos d'aprenentatge, relacions externes o processos de planificació de l'organització actual. Els aspectes negatius no són ignorats, però són posats en una perspectiva diferent. Per exemple, en lloc de dir “Els polítics no es preocupen pels agricultors”, ho podem reformular en “manera apreciativa”, i dir, “Els bons polítics es preocupen pels agricultors”.

2.- EL SOMNI: Es convida a imaginar el que podria ser i es dissenya una proposta provocativa: el millor futur positiu o ideal per al grup. Somiant una organització o comunitat ideal En aquest pas, s'usen assoliments passats per a visualitzar un futur desitjat, basat en l'experiència de la història i records descoberts a la Fase 1. El somni és una extensió del passat, i descriu aquesta visió del futur desitjat en forma de paraules, dibuixos, música o altres mètodes creatius que utilitzen el costat dret del cervell. 3.- DISSENY: Dissenyant noves estructures i processos Fer un procés conjunt d'armar la visió del que voldríem ser. Sota què premisses? Aquesta etapa pretén ser provocativa, per a desenvolupar metes a curt i llarg termini per a implementar el somni. Per exemple, una proposició provocativa d'una comunitat d'agricultors, els quals ja no poden sostenir a les seves famílies, a causa de la caiguda dels preus internacionals del cafè, podria ser: “Construirem la nostra pròpia planta de processament de cafè i vendrem el nostre cafè a una organització de Comerç Just”. Però aquesta proposta hauria de ser una decisió del grup, no imposada i assolible amb els recursos del grup basats en les seves experiències passades.

4.- IMPLEMENTANT EL SOMNI: Un fase continuada de diàleg i aprenentatge sobre el que implica participar d'una organització que fa ús de les imatges positives de la seva gent. S'inclou un procés pel qual s’estableix l'efectivitat de les accions estratègiques dels clients. Aquí els membres del grup actuen en forma dinàmica, sobre les proposicions anteriors, establint rols i responsabilitats, desenvolupant les estratègies pautades i redefinint-les a la llum de les experiències noves, amb l'ajuda d'un facilitador.

Aplicant Diàleg Apreciatiu, s'arriba a establir un esquema per a repetir els èxits del passat. Quins van ser els elements de l'èxit en el treball? I com es poden repetir ara? Per comparança, s’ofereix una alternativa d'aplicar un esquema analític dels errors, per a descobrir com es generen les insatisfaccions en el treball, abans que siguin situacions conflictives, per la necessitat humana de compensar l’autoestima disminuïda.